I Schiele...

No vaig poder evitar comprar un llibre precios d'obres erotiques... Se'm cau la baba!

Albertina

M'he emocionat. Avui a mes de veure el meu primer Modigliani i la Madonna de Munch, he descobert uns esbocos de Klimt fascinants! (escric des d'un ordinador rus... Perdoneu, pero algu ho havia de dir!)

Abans que arribes el noi de seguretat per cridar-me l'atencio ("No photos with or without flash") he aconseguit aquestes meravelles...

Klimt

Epicur en disposicio cinica

Extasi despres d'una orgia al Temple de Dionis

Esperanca

Libidinositat

Estudi de Serps d'aigua II

 Munch

Ballem un vals?

Primera parada. Viena. 9 hores d'escala. Suficient per apropar-me al centre de la ciutat. Hi ha un tren que et porta al centre en 16 minuts, directe. Li diuen el "Cat" (curiós).

Fa sol i estem a 20 graus. No he tingut temps per veure què fer a la ciutat durant aquestes hores, així que me'n vaig directe cap a l'Stephansplatz. De camí a l'Albertina observava la gent somrient com passejava. M'ha donat la sensació que tothom somreia i m'ha sorprès. Potser és que darrerament veig moltes males cares a casa nostra, pel carrer... Primera curiositat.

La segona curiositat:

Espardenyes vieneses????

Tercera curiositat: Òpera a la fresca, en directe, a l'Staatsoper!

Per aquells que no estan gaudint Don Carlos a dins... Gaudeixen a fora!
A casa nostra donen el FUTBOL en pantalla gegant...

Quart: Ein Bratwürst!

Cinquè: l'Albertina.

Aquesta es mereix un post especial per ella sola...

Comença el compte enrere... Falten 24h!

Saben aquell que diu...

"Les dones estem de mala llet una setmana abans de la regla"???

Se'n diu I R R I T A B I L I T A T

Deu ser que em vindrà dissabte que ve a les 20h del vespre???? Que tremoli la tripulació de l'avió d'Austrian Airlines doncs...

Una mica de comprensió, siusplau...

Coqueta i Viciosa

A Síria i Palestina el mutàbal es coneguda com a Baba Ganoush. De fet és una entrada famosa i extesa arreu d'Orient Mitjà. 

Ara deu fer ja fa un parell d'anys que no en preparo. La meva exsogra em va ensenyar a cuinar-lo, juntament amb altres plats siris (les seves receptes són com una bíblia!!!).

El més curiós és que desconeixia totalment que Baba Ganoush significa, literalment, Coqueta i Viciosa. Aquests dos adjectius defineixen a la perfecció la textura que ha de tenir aquesta crema d'albergínia, ja que es diu que un cop la tastes es desperta la més insaciable de les gules. 

Aquesta entrada és tant famosa que és molt popular la creença que diu que les dones que proven aquest plat acaben per adquirir les mateixes qualitats meloses que el baba ganoush. Així és que moltes mares donen aquesta crema a les seves filles buscant transmetre aquestes virtuts de ser mimoses i vicioses. 

Ja us podeu imaginar que aquesta política també té els seus detractors i prohibeixen menjar-ne en excés per aquests mateixos motius...

Avui vaig a fer la prova...   ;)

Propera parada: Armènia

Comença el compte enrere. Falten només 7 dies...

ARARAT

A la cama
acuden insaciables fantasmas
polifágicos


La lámpada consume el aire
Ilumina


Le imploro,
para no dejar paso a las mágoas
que infectan el pecho escindido

Él era mi refugio
Rey de ojos desiertos,
amortajados en mis sábanas vacías


Igual que a mis hermanos
usurparon mi Ararat,
prohibido

Te alabaré
desde el altar construido
en la tempestad de mis versos,
mientras te cortejan en el lecho
del que me encuentro ausente

4 d’abril de 2012

Armenia i Mandelstam

No hay nada tan instructivo y gozoso como sumergirse en una sociedad formada por gente de una raza completamente distinta a la tuya, que respetas, por la que sientes simpatía, de la que te enorgulleces desde fuera. La plenitud vital de los armenios, su tosco afecto, su noble sangre trabajadora, su rechazo inenarrable a la metafísica y su maravillosa familiaridad con el mundo de las cosas reales, todo eso me decía: estás despierto, no temas a tu época y no te engañes.

¿Era, quizá, porque me encontraba entre una gente que, aunque conocida por su actividad impetuosa, no se regía por los relojes de las estaciones de tren y las oficinas, sino por un reloj solar, como aquel que yo había visto en las ruinas de Zvartnotz en forma de rueda astronómica o de rosa grabada en la piedra?

El amor a los otros no suele formar parte de nuestras virtudes. Los pueblos de la urss conviven como los niños en la escuela. Se conocen sólo de sentarse en el mismo pupitre y de verse a la hora del recreo grande, mientras se desmenuza la tiza.

 

desembre del 2011

La deriva. 18:30.

Quan deia que era hora de treure la pols a aquest racó no sabia que hores més tard l’atzar em sorprendria d’aquesta manera.

Dissabte a la tarda. 18:30. Sol, molt de sol, que ja davallava. Venia de fer el llangardaix, de rellegir uns poemes de l’Akhmàtova i prendre un cafè. Anava en direcció a la Copa, a buscar el cotxe, mentre anava ordenant els dubtes, els pros i els contres del meu probable viatge a Armènia. De fet, cada vegada que passo per davant de la Ulyssus del carrer Ballesteries recordo que he de comprar la guia armènia que em falta, però que sempre deixo per “un altre dia”…

Doncs bé, arribo al final de Ballesteries i en comptes de creuar l’Onyar pel cul de la lleona, que seria el més natural, opto per creuar-lo pel pont de la Princesa. M’hi quedo un instant mirant l’estampa gironina. Fa una tarda preciosa, és cert. Emprenc el pas i just al final del pont, encara des de dalt, veig un llibre abandonat. M’hi acosto, el miro, l’agafo,  l’ensumo com qui intenta rastrejar la flaire de qui l’ha deixat. Miro al meu voltant, però no identifico ningú. Serà un llibre de book-crossing, o se l’han deixat? L’obro per la primera pàgina: “Bona nit i bon viatge” signa. També hi ha una adreça de correu electrònic i una web del seu autor.

Vaig decidir segrestar-lo. La decisió va ser correctament notificada al pare de la criatura mitjançant un e-mail in situ on li adjuntava la prova fotogràfica del meu ostatge ( per alguna cosa han de servir aquests telèfons moderns). Puc resistir-me a agafar un bitllet de deu euros del terra, però no un llibre. Això no!

RESURRECCIÓ. s. XIV; del ll. ecl. resurrectio, -ōnis, íd., der. del ll. resurgĕre 'redreçar-se, reanimar-se'

Amb els llavis escumats de canyella, estic pensant que ja va sent hora de treure la pols a aquest racó…