Banda Sonora de Noctiluques

divendres, 23 de març del 2012

Armenia i Mandelstam

armenia-en-prosa-y-verso-9788415277361

No hay nada tan instructivo y gozoso como sumergirse en una sociedad formada por gente de una raza completamente distinta a la tuya, que respetas, por la que sientes simpatía, de la que te enorgulleces desde fuera. La plenitud vital de los armenios, su tosco afecto, su noble sangre trabajadora, su rechazo inenarrable a la metafísica y su maravillosa familiaridad con el mundo de las cosas reales, todo eso me decía: estás despierto, no temas a tu época y no te engañes.

¿Era, quizá, porque me encontraba entre una gente que, aunque conocida por su actividad impetuosa, no se regía por los relojes de las estaciones de tren y las oficinas, sino por un reloj solar, como aquel que yo había visto en las ruinas de Zvartnotz en forma de rueda astronómica o de rosa grabada en la piedra?

El amor a los otros no suele formar parte de nuestras virtudes. Los pueblos de la urss conviven como los niños en la escuela. Se conocen sólo de sentarse en el mismo pupitre y de verse a la hora del recreo grande, mientras se desmenuza la tiza.

 

desembre del 2011

dijous, 22 de març del 2012

La deriva. 18:30.

image (4)

Quan deia que era hora de treure la pols a aquest racó no sabia que hores més tard l’atzar em sorprendria d’aquesta manera.

Dissabte a la tarda. 18:30. Sol, molt de sol, que ja davallava. Venia de fer el llangardaix, de rellegir uns poemes de l’Akhmàtova i prendre un cafè. Anava en direcció a la Copa, a buscar el cotxe, mentre anava ordenant els dubtes, els pros i els contres del meu probable viatge a Armènia. De fet, cada vegada que passo per davant de la Ulyssus del carrer Ballesteries recordo que he de comprar la guia armènia que em falta, però que sempre deixo per “un altre dia”…

Doncs bé, arribo al final de Ballesteries i en comptes de creuar l’Onyar pel cul de la lleona, que seria el més natural, opto per creuar-lo pel pont de la Princesa. M’hi quedo un instant mirant l’estampa gironina. Fa una tarda preciosa, és cert. Emprenc el pas i just al final del pont, encara des de dalt, veig un llibre abandonat. M’hi acosto, el miro, l’agafo,  l’ensumo com qui intenta rastrejar la flaire de qui l’ha deixat. Miro al meu voltant, però no identifico ningú. Serà un llibre de book-crossing, o se l’han deixat? L’obro per la primera pàgina: “Bona nit i bon viatge” signa. També hi ha una adreça de correu electrònic i una web del seu autor.

Vaig decidir segrestar-lo. La decisió va ser correctament notificada al pare de la criatura mitjançant un e-mail in situ on li adjuntava la prova fotogràfica del meu ostatge ( per alguna cosa han de servir aquests telèfons moderns). Puc resistir-me a agafar un bitllet de deu euros del terra, però no un llibre. Això no!

dissabte, 17 de març del 2012

RESURRECCIÓ. s. XIV; del ll. ecl. resurrectio, -ōnis, íd., der. del ll. resurgĕre 'redreçar-se, reanimar-se'

la foto


Amb els llavis escumats de canyella, estic pensant que ja va sent hora de treure la pols a aquest racó…