Des del diumenge passat al vespre que visc a Groenlàndia (D'acord, potser exagero una miqueta. No neva, però la tramuntana m'està matant!). Tinc fred! Per aquestes dates, la meva àvia materna acostumava tenir una mania, una obsessió: protegir-nos de la fred*. Algunes de les seves frases més repetides durant tota la meva infantesa ( i que es van repetir, sense excepció, cada hivern que vaig passar amb ella) eren:
"Reinilla, tápate la boca que hace frío!”,
“Si sales a la calle acuérdate de taparte la cara!”,
“¿Ya llevas la bufanda para taparte la boca cuando salgas a la calle?”
17 de desembre de 2009.
Avui en Silvio ha decidit sortir al carrer (amb la fred que fa!).
“Silvio:
Si surts avui al carrer, amb la fred que fa, siusplau recorda de tapar-te la cara perquè no agafis fred!!!”
*A l'Empordà no diem mai "el fred", poèticament la feminitzem :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada