Sóc al lloc de casa dels pares on he passat més temps durant la meva infància/adolescència (després del llit, és clar): l’escriptori de la meva habitació.
Inevitablement, la memòria fa un salt enrere i, per un moment, el temps es para. És tan real el record…! Era molt metòdica de petita. Col·leccionava tot tipus de papers de carta, bolígrafs, plomes, retoladors, aquarel·les (la primera caixa van Gogh…) …
I ara?
Ara ha passat més d’una dècada i torno a asseure’m aquí. Els retoladors són al calaix (deuen haver-se assecat), els Caran d’Ache encara sobreviuen, preciosos; les fotos d’amics al suro de la paret i una nota escrita a mà per l’àvia…
A la taula, però, un portàil HP i un tè d’espècies…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada