La deriva. 18:30.

Quan deia que era hora de treure la pols a aquest racó no sabia que hores més tard l’atzar em sorprendria d’aquesta manera.

Dissabte a la tarda. 18:30. Sol, molt de sol, que ja davallava. Venia de fer el llangardaix, de rellegir uns poemes de l’Akhmàtova i prendre un cafè. Anava en direcció a la Copa, a buscar el cotxe, mentre anava ordenant els dubtes, els pros i els contres del meu probable viatge a Armènia. De fet, cada vegada que passo per davant de la Ulyssus del carrer Ballesteries recordo que he de comprar la guia armènia que em falta, però que sempre deixo per “un altre dia”…

Doncs bé, arribo al final de Ballesteries i en comptes de creuar l’Onyar pel cul de la lleona, que seria el més natural, opto per creuar-lo pel pont de la Princesa. M’hi quedo un instant mirant l’estampa gironina. Fa una tarda preciosa, és cert. Emprenc el pas i just al final del pont, encara des de dalt, veig un llibre abandonat. M’hi acosto, el miro, l’agafo,  l’ensumo com qui intenta rastrejar la flaire de qui l’ha deixat. Miro al meu voltant, però no identifico ningú. Serà un llibre de book-crossing, o se l’han deixat? L’obro per la primera pàgina: “Bona nit i bon viatge” signa. També hi ha una adreça de correu electrònic i una web del seu autor.

Vaig decidir segrestar-lo. La decisió va ser correctament notificada al pare de la criatura mitjançant un e-mail in situ on li adjuntava la prova fotogràfica del meu ostatge ( per alguna cosa han de servir aquests telèfons moderns). Puc resistir-me a agafar un bitllet de deu euros del terra, però no un llibre. Això no!