Inquieta i emocionada. Així m’he sentit en obrir els ulls. No ha calgut despertador avui. Avui em donen les claus del pis!
Quina emoció! També neguit. Serà que deixaré de dir “carrota” i em “vendré” a les “pastanagues”??? Això mai!
Aquests dos darrers dies me’ls he passat segrestada a casa bàsicament per culpa d’uns narcòtics i un examen online (l’examen era sobre els narcòtics i neuroleptoanalgèsia, no que jo tingués problemes d’insomni o d’addiccions vàries).
“Estic fatal”- he pensat aquest matí. Davant tanta emoció i nervis, des del llit, el primer que m’ha vingut al cap ha estat: “tranquil Límbic, tranquil. Maco, maco, bon minyó…”
Crec que m’he passat massa hores davant d’esquemes anatòmics neuronals…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada