Un dels meus petits grans plaers és experimentar a la cuina i passar-m’hi hores i hores perdent la noció del temps. És com una bona teràpia per espantar els mals i si a més podem donar plaer als altres…
Perquè no és el mateix plaer cuinar per a un mateix que cuinar també per aquells que estimem. És clar que aquells que estimem també ens han d’estimar molt quan s’arrisquen a tastar alguns dels meus “experiments”… això sí, tots fets amb molta curiositat, il·lusió i molt d’amor.
Avui l’experiment ha estat una tajine de lluç de palangre, en arribar a les 22:15h a casa, després d’un no parar de currar tot el dia.
Et… voilà!
3 comentaris:
Aquest plat té bona pinta, ha d'estar molt bo.
Amb el teu permís faig una cullerada virtual ...
Per cert la tapa és preciosa.
Bona tarda Noctiluques.
Eo, he donat de menjar als peixos i no era ni tagine de lluç ni rap dels sofistes.
He vist a l'Ana com follava i l'Adriana com cantava. I no he trobat la ploma i tampoc he regat la tomatera mimada. Però m'ha agradat molt aquest tros de món, o de pensament, o megabytes. Enhorabona!!
Sr. Michel de Montaigne:
Quedo perplexa en llegir el seu comentari. Quin honor saber que ha retornat al món terrenal per dedicar-me tan dolces paraules.
Torni quan vulgui, serà sempre benvingut.
Agraïda i enrojolada,
Noctiluques
Publica un comentari a l'entrada