Les Plages d'Agnès (Agnès Varda, 2008) ha inspirat el nom d'aquest blog.
Tal i com l'Agnès va fer molt abans que jo i molt després que els seus predecessors, a la platja somiem, ens fem grans, escrivim, llegim, riem, ens embriaguem, plorem, fem l'amor, seduim, passegem, realitzem rituals de solstici, ens reconciliem (a vegades fins i tot amb nosaltres mateixos), ens confessem...
Tot mirant l'horitzó, allí ens reafirmem com a éssers passatgers en aquest món intentant deixar un granet de sorra perquè "la platja" mai no mori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada